OCHATE, LA MECA DEL MISTERI.
Ochate (42°44'56.79" N 2°39'35.64" O), situat al comtat de Treviño, administrativament a la província espanyola de Burgos, a 14 quilòmetres de Gasteiz.
S'hi pot arribar en cotxe fins San Vicentejo. Tot seguit hem de continuar a peu per un camí de terra i a la poca estona veure la Torre de Ochate, que serà la nostra misteriosa referència visual, fins arribar a Ochate.
Dades històriques.
Any 1134: Goate (porta de dalt), apareix per primer cop dins la Nòmina de San Millán. En aquest moment al poble hi vivien tant sols 15 persones.
Any 1234: En aquest any s'edifica la torre de Ochate, damunt de la plana. És creu que la seva primera funció va ser la d'actuar com un far per orientar carruatges i camperols.
Any 1254: Incomprensiblement des d'aquest any i fins ben entrat en segle XVI, no s'ha trobat cap dada.
Any 1557: Ochate apareix com un poble despoblat, arran de l'emigració dels seus habitants a d'altres pobles i zones o de la seva mort i desaparició.
Any 1750: En aquest any, el cens fa referència a només sis habitants.
D'ençà el segle XIX és quan Ochate és converteix en un dels llocs més habitats de la comarca i quan comença a desenvolupar-se la seva maledicció . . .
Epidèmies que han arrasat Ochate.
Any 1860: S'escampa la verola, de la que finalment sobreviuen poc més de 10 persones.
Any 1864: S'escampa el tifus, acabant per ben poc amb tota la població que hi restava.
Any 1870: S'escampa el còlera, que enllesteix per sempre més la vida humana al poble.
L'estrany és que aquestes tres epidèmies només van afectar el poble d'Ochate. Cap més poble i comarques del voltant, s'hi van veure afectats.
Desaparicions.
Un dia de novembre de 1868, el rector del poble, Mossèn Antonio Villegas, es dirigia fins l'ermita de Bergondo, per recollir uns estris. Varis veïns el van veure pujar pel vessant, però aquella va ser la darrera vegada en ser vist, donat que va desaparèixer sense deixar cap empremta.
En Juan Peché, un jove pagès va desaparèixer sense deixar rastre. Ningú va saber mai el que li va passar. A casa seva van trobar el menjar a mig fer, efectes personals, diners, roba, etc . . .
El mateix dia, un altre pagés en F. Amestoy va apareixer totalment calcinat al camí del poble. Ningú va ser capaç de trobar cap explicació per aquests esdeveniments i encara avui seguim sense saber el que va passar aquella nit.
OVNIS damunt d'Ochate.
L'any 1947, el pagès Victor Moraza va ser el primer a denunciar la presència de llums estranys damunt les runes d'Ochate. Centelleigs que semblaven baixar verticalment fins el poblat.
Rabent, s'endinsà a les runes i allà, al damunt de la torre es gronxava quelcom semblant a un globus blanquinós i silenciós, d'uns dos metres de diàmetre. Passats uns segons, es va desplomar damunt la torre, il·luminant tota la zona amb una forta claror.
El 17 d'agost de 1978, Ángel Resines es trobava regant el seu hort qual va observar a les rodalies de Ochate, un llum blanquinós que s'anava acostant ràpidament. Esparverat, l'Ángel va tirar-se a terra a fi de que l'esfera no xoqués amb ell.Tot seguit i molt de pressa es va amagar a un cobert, on va observar com l'objecte lluminós ascendia fent un gran terrabastall, dividint-se en tres llums de similar grandària. Al moment es van allunyar ràpida i silenciosament fins un turons propers, on van caure a terra.
El 24 de juny de 1981, Prudencio Muguruza va observar una gran esfera de color blau que semblava baixar a les rodalies de Ochate. "Sentia una por indescriptible, sentia al meu voltant una mena de brunzit molt intens. Sense pensar-ho dues vegades, ben bé com un autòmat, vaig treure una foto amb la meva càmera, d'aquell increible fenomen".
Trobades amb l'impossible.
Un dia de l'any 1986, l'empresari Fernando Gil estant al costat de la torre de Ochate, va escoltar unes petjades que s'anaven acostant en cercle al seu voltant, fins que va notar quelcom semblant a una mà invisible que li tocava l'esquena.
Un dia del juliol de 1987, la primera i tercera companyies de carros blindats de la base de l'exercit espanyol a Araca, a la província d'Araba, a Euskadi, van estar perdudes durant més de quatre hores, dins una espesa boira, a Ochate. Entre ambdues companyies no podien establir contacte, tot i estar separats per no més de 300 metres. Els equips de comunicació no funcionaven, hi havia unes inexplicables interferències i les dues companyies van estar caminant perduts pels voltants del poble durant quatre hores, sense trobar-se.
Arran de l'estranya situació i donat la impossibilitat de comunicació, un militar d'una de les companyies, el sergent Resines, va decidir sortir a cercar l'altra. Tanmateix i malgrat conèixer bé la zona, es va sentir perdut sense saber on era i va haver de tornar.
Finalment, l'oficial al comandament, el capità Aparicio, va ordenar de tornar a la base.
El mateix any de 1987, un grup d'investigadors entre els quals hi era l'Alberto Fernández, van decidir anar a Ochate. Quan van entrar al cobert on havien deixat els cotxes, es van trobar l'Alberto, mort dins del seu vehicle.
Passat uns mesos de la seva mort, els mateixos investigadors van escoltar una mena de plany al cobert d'Ochate. Van treure el cap per la porta i van veure una figura humana amb barba i nas aguilenc, tal com la d'Alberto Fernández, segons van relatar més tard.
Però una de les històries que poden impressionar més, és la de Mikel Colmenero, càmera i radioafeccionat de Gasteiz. A l´allunyar-se del grup principal amb el seu vehicle, aquest va fallar i a l'intentar tornar, va veure passar pel costat del seu cotxe dos humanoides d'uns tres metres d'alçada i caps ovalats, amb uns vestits cenyits de color negre i dues franges més clares. Es va quedar immòbil mentre els dos éssers s'allunyaven.
Sembla que va ser a les hores quan a una cinta de cassette del seu cotxe, es va gravar la frase "yo sí estoy" ("jo sí estic"). El testimoni va dir després que va destruir la cinta, de la por que li va provocar.
Aquests son alguns dels fets, segurament amb alguna exageració, dels rars esdeveniments que han anat ocorrent a Ochate.
Traduït i adaptat al català, de http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2009/01/12/438/
Un passeig per Ochate:
